cblasallehorta

Servei de fisioteràpia CBLSH

Continuem treballant en el món de la Salut al bàsquet, en la prevenció del esportista, en l’educació del jugador, en l’assessorament mèdic a l’hora de practicar esport, en fomentar aquelles qualitats físiques pròpies del bàsquet i en tractar totes aquelles lesions que puguin patir.

Ja són anys que lluitem perquè el CBLSH faci salut amb l’ajut d’altres membres de la Junta, i estem satisfets dels bons resultats que dona.
Per aquest motiu, en aquest apartat de SALUT esmentem conceptes perquè el jugador tingui present els bons hàbits esportius i consciència de la prevenció de lesions.

Tanmateix anirem incorporant aspectes i consells de interès general envers a la Salut al bàsquet, l’Esport i la Assistència Mèdica en cas de accident i/o lesions.

fisioterapeuta que es preocupa de la salut al basquet

Álvaro García-Gil

Fisioterapeuta

Consultes Fisioterapeuta:
Dilluns, 18h00 a 20h00
Dimecres, 17h00 a 18h00

Lesions

Esmentem les set lesions més freqüents del bàsquet:

Lesió que produeix un estirament o una petita ruptura d’un o més lligaments de l’articulació del turmell.
Els lligaments són bandes fibroses molt resistents que connecten els ossos en una articulació.
L’esquinç més comú afecta els lligaments de la part externa del turmell.
Les torçades es classifiquen en: lleus, moderades o greus.

Causa dolor moderat a intens en el turmell, inflamació i dificultat per moure’l i caminar.

Nom molt esmentat durant l’etapa d’un jugador de bàsquet quan s’ha picat fort en un dels dits, causant dolor, inflamació e impotència d’aquest teixit.

Entenem per capsulitis a aquella inflamació dels lligaments que envolten l’articulació formant allò que diuen la “càpsula” articular.

Dolor muscular d’aparició avançada, són petites trencadisses de fibres musculars del nostres cos, que cursen amb dolor muscular e inflamació.
Produïdes per una dolenta adaptació d’intensitat, és a dir, el múscul fa un gest enèrgic al qual no hi està preparat, fent petites lesions a tot l’aparell múscul- tendinós.

Aquest fet, fa augmentar la quantitat de metabòlits i desfets cel·lulars, fent camí a una reacció inflamatòria e irritant les fibres nervioses que causen el nostre gran enemic: EL DOLOR!!

Dolor a la part baixa de l’esquena o regió lumbar (sense irradiar cap a les cames o glutis) causat per alteracions a les diferents estructures que formen la columna vertebra a aquest nivell: distensió lligamentosa, contractura muscular, disc intervertebrals, vertebres o dolor referits.

Moltes de les vegades no existeix causa, però el que si que podem saber és que en el terreny de joc, els salts, els canvis de ritmes o els sobreesforços musculars fan que aquest s’agreugi.

Es tracta de petits trencaments fibril·lars dels teixits dels músculs causats al contraure’ls violentament contra resistència o al patir fortes contusions. Són sensacions de tensió en el múscul o forts dolors amb petites contraccions musculars involuntàries. Provocant forts dolors que ens fan difícils bellugar-no

És un dolor sobtat, breu i punxant situat en la part alta de l’abdomen, normalment en un costat.

Tot i que els orígens d’aquest trastorn no són gaire coneguts, se sap que l’acumulació de gasos en l’interior de l’estómac o l’intestí en són les causes principals.

Altres possibles causes serien la rampa en els músculs abdominals o del diafragma, una elongació sobtada dels budells o una distensió brusca dels lligaments dels budells.

Pot aparèixer durant qualsevol activitat física, sobretot si és aeròbic i prolongat (com córrer acceleradament durant uns minuts en el terreny de joc). Si es fa l’exercici amb l’estómac ple, augmenta la possibilitat de patir-ne, com també si no s’escalfen els músculs adequadament.

Gran crida en la malaltia dels tendons en l’esport. És la lesió dels tendons produïda per un sobre ús, envelliment o degradació tissular causada per moviments repetitius amb carrega.

La seva simptomatologia és dolor, inflamació de la zona afectada, crepitació o cruiximent del tendó al fer el gest esportiu.

Dintre d’aquestes, un tendinopatia molt freqüent es la malaltia de Osgood-Schlatter, que cursa amb tendinitis del tendó patel·lar. Aquesta és una osteocondrosis; protuberància de la part frontal i superior de la tíbia (TTA) que és susceptible als nens i adolescents que fan un creixement accelerat durant la fase esportiva.

Protocol d’actuació en cas de lesió

Bones pràctiques en primers auxilis

  • Si és lleu: Aplicarem fred local a la zona dolorida e inflamada. Seguidament anirem al servei de salut.
  • Si és greu: Aplicarem fred local a la zona dolorida e inflamada, i l’immobilitzarem sense exercir pressió. Només s’ha de mantindré. Seguidament farem el trasllat al centre sanitari.

Important: Davant d’un traumatisme greu no s’ha de moure la víctima, sobretot en zones com el crani, coll i espatlla.

  • Si és una ferida lleu: rentar-se les mans, utilitzar guants, netejar la ferida amb aigua i sabó, fer ús de gases estèrils, aplicar antisèptic o sèrum fisiològic i tapar-ho amb gases estèrils.

  • Si és un ferida greu: Controlar el màxim possible l’hemorràgia amb compressió. Cal tenir present que el primer material ( drap, gasses, etc …) que utilitzem per pressionar, no es pot treure fins que estem 100% segurs que hem detingut l’hemorràgia, el que s’ha de fer es posar-hi més capes a sobre. Farem pressió sobre l’hemorràgia durant uns 10 minuts aproximadament i a l’hora de retirar la primera capa ho hem de fer molt lentament i amb compte.

  • Ferida oberta (degut a traumatisme o fractura): El procediment es el mateix que en el punt anterior, amb la diferència de que el punt de pressió el farem sempre per damunt de la ferida, mai sobre la ferida.
  • Si és un ferida de primer grau: aplicar aigua freda durant 15minuts.
  • Si és una ferida de segon o tercer grau: aplicar aigua durant 15 minuts, no rebentarem les ampolles, si s’han rebentat aplicarem antisèptic o sèrum fisiològic i és tapa amb gases estèrils igual que les ferides. Seguidament farem el trasllat al centre sanitari.
Netejar l’ull amb aigua o sèrum i ho taparem amb una gasa estèril humida. Seguidament farem el trasllat al centre sanitari.
Evitar el traumatisme contra el terra, apartar objectes perillosos o gent que hi estiguin al voltant molestant, descordar la roba i sobretot no limitarem els seus moviments. Col·locarem un mocador entre les seves dents i un cop ha deixat de convulsionar el posarem en posició lateral de seguretat (PLS) per afavorir la respiració y evitar l’aspiració de vòmit. Sempre hem de calmar la situació.

Lipotímia (Sensació de mareig, debilitat, mal estar visual o auditiu, pell pàl·lida, suosa i freda )

  • i. Estirar a la víctima boca amunt, descordar la roba, aixecarem les cames, evitarem les aglomeracions. Un cop estigui conscient, intentarem mantindré conversació amb la víctima per detectar anomalies.
  • Si la víctima ho desitja li podem facilitar begudes salines o recuperadores (aquarius, powerade, etc…). Es molt important que se la prengui per si mateixa, no hem d’obligar-la.
  • Coma o paro (Inconscient, no respon a estímuls)

Com ho valorem?: Si no respon als nostres estímuls visuals, tàctils i auditius posarem la víctima totalment estirada al terra en un lloc pla i llis, un cop estigui estirat aproparem la nostra galta a prop de la seva boca.

  • Si no respira: sol·licitar la intervenció mèdica o facultatiu que realitzi un Reanimació cardio pulmonar ( RCP)
  • Si respira i no n’hi ha trauma: Col·locar la víctima en posició lateral de seguretat (PLS).